La discriminació “esportiva”

Tot i que l’esport femení està intentant guanyar-se un cert prestigi dintre de l’esport, encara falta molt temps perquè se li atorgui el reconeixement que es mereix. En alguns esports les fémines no tenen ni la mateixa historia ni carrera que el sexe masculí, ja que en els seus inicis només els practicaven homes. Tot i així, les barreres entre el que es considera un esport masculí o femení s’han anat esborrant al llarg del temps. Està clar que en tots els esports en els quals es requereixi la força, en general, el sector masculí predominarà per sobre del femení. Aquest factor és déu a la complexitat física de cada sexe, i estar clar que de força i resistència en té més l’home. Per aquest motiu les competicions sempre estan dividides per sexes. No obstant, penso que pel fet que sigui una dona, i no un home, la que estigui al capdamunt d’algun esport d’élite no hauria de variar el respecte, l’admiració i els privilegis que se li atorguen, perquè és aquí on entren les desigualtats. Per què pel sol fet de ser un home ha de cobrar més que una dona que està a la mateixa categoria? Per què pel sol fet de ser del sexe masculí ha d’obtenir més prestigi, reconeixement i admiració? Per què no apostem per l’esport femení?

En l’hoquei patins, com a la majoria d’esports, també existeixen aquestes desigualtats. Mentre que als equips capdavanters masculins d’un club els concedeixen tots els privilegis haguts i per haver, les fèmines, que també estan a les categories capdavanteres ni tan sols tenen el luxe de no pagar les quotes mensuals o que els hi cobreixin els desplaçaments.
El primer exemple de discriminació en l’hoquei va ser el que va viure Nieves Pedreira, una de les primeres jugadores de hoquei a Galícia.
“Solicitamos una reunión con el presidente de la Federación, y ante mi pregunta:
"Queremos saber qué tenemos que hacer para formar un equipo y jugar al hoquei patines", nunca en mi vida olvidaré su respuesta: "En este país, lo primero, nacer hombre".
Les declaracions fetes per la jugadora l’any 2006 deixaven veure com l’accés de la dona a l’hoquei va ser difícil i lent. Les jugadores havien d’aconseguir un dret fins aleshores impensable: la practica d’un esport “masculí” practicat i decidit només per homes. Van estar molt temps lluitant per el dret a federar-se fins que al final ho van aconseguir.
Penso que encara que l’hoquei sempre hagi estat lligat a la masculinitat, cada cop hi ha més jugadores que s’inicien en l’esport i això s’està demostrant amb l’augment d’equips femenins en els darrers anys.

http://www.hockeyfemenino.org/html/docs/Espana_CAT.pdf
http://www.fep.es/website/hockey_patines.asp?modalidad=14#